Aquests dies en què sento tothom parlar de ‘The Road’ (‘La carretera’) en la seva adaptació cinematogràfica no puc evitar pensar que és una llàstima si l’han vist sense haver llegit abans el llibre de Cormac McCarthy en què està basada. És realment una llàstima, perquè és, sens dubte, el millor llibre que he llegit mai fins ara, i no dubto ni un segon a assegurar-ho.He llegit algunes crítiques als diaris, que coincideixen a afirmar que John Hillcoat, el director, no ha traït a aquest magnífic escriptor i que ha reproduït amb fidelitat l’apocalíptica història d’un pare i un fill que lluiten per sobreviure en un món que s’enfonsa. Tan sols indiquen, els crítics, que un personatge que al llibre té una presència ínfima, al film sembla que s’ha convertit en un protagonista més, com a pràcticament única objecció.
No és que sigui contrària a les adaptacions de llibres, en general, però aquest cop em fa por anar al cine. Perquè no crec que els actors, per molt bons que siguin, puguin reproduir la misèria que McCarthy transmet a les pàgines del llibre, l’amor infinit d’un pare a un fill, la innocència d’un nen de pocs anys davant d’un món que s’acaba... Diuen que una imatge val més que mil paraules, però no sé si això és sempre així.
Molt sovint sento gent que encara no ha llegit el llibre que només han sentit que és un llibre “dur”, segons diuen els que sí que l’han llegit. Ho és. Ho és molt, de dur. Però és aquí on rau la genialitat de McCarthy. Amb senzillesa, paraules despullades d’adjectius innecessaris és capaç de transmetre la duresa de la realitat dels personatges. Uns personatges que, sense ni tan sols tenir nom, acaben formant part de la vida del lector, dels seus sentiments, els acaba coneixent i, fins i tot, estimant.
Molts cops em fa pena acabar un llibre, però amb ‘La carretera’, la sensació va ser d’haver perdut ‘algú’, i no pas alguna cosa, només una novela. Em sentia tan lligada a aquells dos personatges, que no volia tancar el llibre. És l’únic llibre que m’ha fet plorar, que m’ha fet estar trista, i que en alguns casos també m’ha fet estar contenta, perquè alguna cosa bona li havia passat a aquell nen.
Si podeu, llegiu el llibre abans d’anar al cine. Val molt, molt la pena. Molt.
