Una primera part del reportatge sobre tribus urbanes... En properes edicions, el reportatge sencer.
(les fotos apareixen sense la cara de les persones, perquè no vaig demanar-los permís per penjar-les a internet i prefereixo que no es reconegui la cara)
El manga refinat de les Lolites
“Quan els vaig dir als meus pares que era Lolita es van pensar que em volia prostituir”. Té 14 anys, es diu Madeleine, viu a Barcelona i, sí, és Lolita. De fet, aquest és el seu nick-name, el nom amb el qual es dóna a conèixer als fòrums d’internet. Els pares de la Madeleine, però, anaven del tot equivocats. Les Lolites són una nova tribu urbana que tot just s’està començant a expandir a Barcelona. Anhelen valors de segles passats que creuen que han desaparegut avui en dia, com el respecte i l’educació. Adopten pautes de conducta totalment alternatives, com ara reunir-se en salons inspirats en temps passats per prendre el te. Els agrada fer les activitats que tradicionalment havien fet les dones, com ara cosir, i gaudeixen visitant museus i exposicions d’art, sobretot les dels segles XVIII i XIX. “Es tracta de defensar un prototip de dona que s’oposa a l’actual, molt provocadora i sexy. Per contra, la Lolita és un estil de dona completament diferent, que s’arregla i que es posa guapa, però per a ella mateixa. És un estil molt més infantil i, per això, va en contra del tipus de dona actual”. La Narcissique té 20 anys i explica també que els vestits s’inspiren sobretot en les èpoques victorianes i rococó, “però sobretot en la roba de les nenes”. Les faldilles solen tenir una llargada per la línia dels genolls o, com a molt, uns tres dits per sobre i les bruses tenen moltes puntes i són d’estil barroc.
Però si parlem de Lolites, no podem fer-ho només en femení. El Tino, de 24, també és una Lolita, però és un home. “L’estil B-Lolita (Boy-Lolita) no deixa de ser una forma elegant de transvestir-se”, assegura, “però és el doble de difícil per un noi que per una noia”. “No puc parlar-ne amb els meus amics, i encara menys amb els meus pares, perquè no m’entenen”.
Pot ser que quan veieu una Lolita us recordi la imatge d’una nina de porcellana, delicada i elegant. “No té res a veure amb l’altra concepte de Lolita que es coneix, que van de vinil i ensenyant el cul, és un altre rotllo. La Lolita americana no té res a veure amb la japonesa”, assegura la Nolaska, de 23 anys.
I és que l’origen de l’estil i la filosofia de les Lolites es remunta als anys setanta a Osaka, al Japó. A poc a poc es va anar estenent pels nuclis urbans més importants del país i es va instal·lar definitivament a Tòquio, convertint el popular barri de Harajuku en la capital de l’estil Lolita. Les Lolites van anar assimilant progressivament la vida occidental en els usos i les costums de la societat japonesa i es van basar en una profunda idealització del nostre passat més aristocràtic. Als vuitanta, apareixen els primers dissenyadors de l’estil Lolita, convertint-se la firma “Baby, the Stars Shine Bright” de Kumiko Uehara en la marca per excel·lència d’aquesta tribu urbana.
Als anys noranta, les Lolites s’estenen per tot el món i arriben també a Catalunya. “Lolita in Wonderland” és el fòrum més concorregut del món lolita a Espanya, creat per una barcelonina i a través del qual s’organitzen quedades entre els membres de la comunitat. Les podeu trobar fent pícnics a parcs com el de la Ciutadella, el de la Rosaleda o el Laberint d’Horta.
